pheidole pallidula

Aquesta espècie té com a hàbitat les ciutats i el camp en general. El vol nupcial va des de juny fins a finals de juliol, i esporàdicament a la tardor. És carronyera, insectívora i granívora. Una colònia està formada per reines, mascles, obreres i soldats. Les grandàries entre elles son diferents: la reina de 6-8,5 mm, el mascle de 3,7-5 mm, la obrera de 1,6-2,6 mm i la soldat de 3,3-4,9 mm.

Les pheidoles formen una casta d'obreres i soldats. Els soldats, que tenen el cap més gran, principalment defensen la colònia i les obreres s'encarreguen del seu manteniment.

Les colònies poden tenir en certs períodes varies reines que crien, però a la llarga, un cop apareixen les noves obreres les reines es maten entre elles fins a quedar només una, en pla "Los Inmortales" (solo puede quedar uno). La seva alimentació es basa principalment en insectes, tot i que mengen coses dolces i llavors.

 

lasius niger

El seu hàbitat pot ser qualsevol lloc. Sembla ser que pot arribar a ser fins i tot una plaga. El vol nupcial és a la primavera. Aquesta espècie en llibertat és predominantment afidícola (ramadera), és a dir, que concentren i cuiden pugons (àfids) dels quals extreuen un fluid dols que els alimenta. Per tant els hi encanta la mel o el sucre. També son depredadors d’insectes de carcassa tova. La grandària de la reina és d’uns 7 mm, la del mascle d’uns 4-5 mm i la de les obreres d’uns 3-4 mm.

Les Lasius només tenen una casta a part dels mascles i la reina. És a dir, que no tenen soldats. Normalment divideixen les feines segons l’edat. Les més joves cuiden de la prole i les més velles surten a buscar el menjar.

Com a espècie de formigues no és que siguin gaire nervioses. Poden fundar colònies polígames però una vegada que la primera generació d’obreres maduren les reines es barallen entre elles fundant unitats monògames. En el cas de posar varies reines juntes és recomanable deixar només una quan vagin a néixer les nurses donat que en les lluites internes podrien morir totes les reines.

solenopsis fugax

Aquesta espècie predomina normalment en jardins. Acostumen a ser poligíniques (un niu pot tenir varies reines) però com en totes les espècies de formigues mai se sap si és convenient ajuntar-ne varies o no. El vol nupcial és a la tardor i son omnívores, es a dir, que mengen de tot. Es destacable la seva reduïda grandària en comparació amb altres espècies de formigues. La grandària de la reina és d’uns 5-6 mm i la de les obreres  d’uns 2-3 mm.

Només tenen una casta d’obreres. Segons l’experiència sembla que son bastant difícils de criar tot i que no necessiten massa menjar per sobreviure. La temperatura ideal per viure és d’uns 29 graus.

En llibertat acostumen a tenir parabiosis alb altres espècies. És a dir, son formigues lladres per que poden viure associades a altres espècies i alimentar-se de la seva prole. Com son tant petites les altres espècies son incapaces de penetrar en els seus formiguers per tenir les entrades als nius massa petites. Acostumen  a ser molt agressives i fan servir els seus agullons sense pietat quan son atacades. Després d’agafar a les seves preses injecten amb els seus agullons una toxina. Les reines acostumen a viure  entre 6 i 7 anys.

messor barbarus

Viuen normalment en els prats. Els vols nupcials son a setembre i octubre. Son granívores i ocasionalment carronyeres. Les colònies estan formades per reines, mascles i obreres. Les seves mesures son: reina de 13mm, mascle de 8mm i obreres de 4-12mm. De les obreres surten el que es denomina “intercastes”. Els primers dies neix una casta de cuidadores. A mesura que la colònia va augmentant en quantitat de membres apareixen castes d’exploradores, de cuidadores dels graners, d’exploradores amb un nivell olfactiu més desenvolupat i de soldats (obreres major) amb el cap més gros i grans mandíbules que desenvoluparan diverses tasques de vigilància tant a dins del formiguer com a l’entrada i als exteriors. No son poligíniques, per tant, només una reina per formiguer.

Les colònies adultes d’aquesta espècie son les més fàcils de mantenir, degut a la seva alimentació granívora. Emmagatzemen les llavors controlant que no es podreixin ni agafin fongs, i així tenen un magatzem de menjar durant mesos. Les Messor necessiten formiguers amb humitat mitja i bona ventilació evitant una excessiva condensació d’humitat. Tot i que la seva dieta és granívora necessiten com les seves germanes d’altres espècies proteïnes, i això ho aconsegueixen mitjançant insectes morts.

Per alimentar-se la Messor barbarus envia una obrera al graner, i porta una llavor que obre en la sala reial traient-li la closca, moltes vegades treballant en equip varies obreres; aboquen sucs digestius en ella i, en una cadena de diferents obreres, la van convertint en una papilla  de la quan s’aniran alimentant totes les obreres, menjant en grup. Les larves no es mouen i son alimentades per trofalaxia ( les obreres treuen part del que s’han menjat o begut i els hi passen) i netejades contínuament.

Son una espècie molt neta. Per evitat la introducció de àcars o fongs dins del formiguer les obreres es netegen entre elles contínuament, sobretot quan una exploradora torna al formiguer és netejada per les seves companyes exhaustivament. Quan un aliment és apreciat una obrera es fa càrrec de ell, es penja de una paret subjectant-lo amb les mandíbules i passant així dies i dies sense que l’aliment toqui les parets ni el terra, i deixant que les obreres que vulguin menjar de ell ho facin, sense deixar-lo anar mai fins que un altre obrera agafi el relleu.

camponotus ligniperdus

Espècie ubicada majoritàriament al centre de Europa viu en zones boscoses formant els seus nius sota l’escorça dels arbres o sota la fusta podrida. Hi ha algunes excepcions donat que també s’han trobat colònies en els Pirineus aragonesos i catalans. Els vols nupcials son des de maig fins a juny, i hibernen des d’octubre fins a març. S’alimenten d’aigua mel i d’insectes tant vius com morts. Degut a la seva grandària requereixen gran quantitat de proteïnes.

Les colònies estan formades per reines (16-18mm), mascles (8-12mm) i una “intercasta” d’obreres i majors (6-14mm). Son de color negre amb una lleugera coloració vermella i marró fosc.

L’espècie és monògama menys alguna excepció. Una colònia madura pot tenir al voltant dels 10 mil membres i la reina pot viure entre 15 i 18 anys aproximadament. El seu desenvolupament des del ou a un adult s’allarga durant 8 o 10 setmanes (d’ou a larva de 10 a 16 dies, de larva a canell de 10 a 14 dies, de canell a treballador de 10 a 24 dies).

No es coneixen gaires coses donat que no és una espècie autòctona d’aquí. Per trobar informació s’ha d’anar a pàgines web d’altres països, sobretot d'Alemaya. Tot un repte per un català que acaba de començar...

cataglyphis velox

Espècie predominant de les zones àrides, com els deserts, suporta canvis bruscos de temperatura, típics d’aquestes zones. L’aparellament es produeix entre maig i juliol, tot i que hi ha dubtes en quan si fan vol nupcial o no. És una espècie carronyera no caçadora, és a dir, que s’alimenta de preses mortes. També menja productes dolços tipus mel o aigua ensucrada.

La reina fa de 14-15mm de grandària mentre que les obreres fan de 5-14mm. Son poligíniques per lo qual és comú colònies amb diferents reines. Aquestes es situen en zones diferents dins del formiguer, però compartint tots els recursos amb les demés reines. Son molt nervioses i ràpides, ajudant-se sempre amb les seves llargues potes. La reina no marca una gran diferència envers les obreres grans, tal com passa amb la resta d’espècies. Només es diferència per les marques de les ales en el tòrax i per que té el gaster més rodó i un pel més gran que elles. Les larves necessiten de terra o sorra con a subjecció per filar els capolls.

formica subrufa

El seu hàbitat son els terrenys amb sorra, fusta morta y pedres. Els vols nupcials son des de juny fins agost.  S’alimenten d’insectes i de substàncies dolces com la mel. Algunes subespècies de Formica també fan pasturatge de pugons alimentant-se de les seves secrecions dolces. La reina fa de 6,5-9,5mm, el mascle de 8,5-9,5mm i les obreres de 4,5-7,5mm.

Tot i no tenir soldats les obreres tenen intercastes que donen lloc a obreres de diferents grandàries. Son formigues molt ràpides i nervioses, sobretot quan noten presencies estranyes. Les colònies madures acostumen a tenir entre 500 i 2000 membres.

A partir d'aquí i, després d'haver-vos introduït en el mon de les formigues, en especial de la pheidole pallidula, de la lasius niger, de la solenopsis fugax, de la messor barbarus, de la camponotus ligniperdus, de la cataglyphis velox i de la formica subrufa, passarem a la part personal, és a dir, l'experiència de desenvolupar una colònia a partir d'una reina fecundada, toma ja...!!!!!

Primer de tot s'ha d'aconseguir la reina fecundada. En el meu cas, només he aconseguit reines de solenopsis fugax. En quan a la pheidole pallidula, la lasius niger, la messor barbarus, la cataglyphis velox i la formica subrufa, els amics de La Marabunta m'han ajudat enviant-me unes quantes reines i colònies. Finalment, la camponotus ligniperdus la he aconseguit a través de AntStore.

 

Copyright © 2010 Salvador Renau i Romeu. Tots els drets reservats.